A la meva pregunta de:"i escolta,com ho veus tu tot això?",m'han donat una resposta que no puc més que penjar-la,ja que qui me la dona està lliure de tot sentiment partidista i l'únic que desitja es que aquets Pais esdevingui normal.
"pensar que erc i si poden posar-se d´acord en l´essencial no és tornar al segle XVIII sino a l´època neardental per que, mentre el nostre país no es faci idea de que per ser polític un ha de demostrar mèrits provats dins l´àmbit professional, i acadèmic i personal, que volcar, després, per servei a la comunitat, la política serà, doncs, un esforç inútil i un cau de rates pudentes que no cediran les seves poltrones, de cap de les maneres.
La revolució cultural ja es va viure a Xina i no va donar massa bons resultats. Un ajudant de cambrer, un jardiner a hores, un senyor que no té la primària acabada, funcionaris foscos de tercera fila, advocats de fireta, no poden dirigir els destins d´una nació, ni directa, ni indirectament; poden fer moltes coses però no pas dirigir els destins d´una nació i mentre no entenem això al cent per cent, poca cosa hi haurà a fer.
erc es tornarà a fotre una òstia i passarà a ser poca cosa més que la escòria radioactiva, marginal i extraparlamentària que és, a hores d´ara, reagrupament i que serà, amb força probabilitat sense l´esquer magnífic amb efecte iman de border lines que fou el laporta, solidaritat..... si no és que fan acte de constricció (els més preparadets entre ells) i van a taula de negociacions que presideixi un tio/a amb una txapa a la ma que li foti un tret entre cella i cella al primer que pixi fora test
però tot això, al contrari que molta gent al país, no m´amoïna el més mínim per que en això també s´acosten canvis radicals i segueixo pensant que un "exèrcit de salvació dels millors", és possible o que si no, l´assemblea constituent tindrà prou coses a dir en situació límit. Conformar-se amb menys, amb els temps que venen, és de pusilànims i, tot i que Catalunya no és, precisament, pàtria d´aguerrits i braus, si que aquests van escalant posicions i avancen, lentament però segura"
1 comentari:
"L'època dels grans lideratges personals s’ha acabat. I els vells discursos cal guardar-los a la calaixera de la besàvia. Arriba la teva època, estimat lector. Tot, ara, depèn de tu. I calen equips, cal connexió i cal complicitat. I no només a nivell de partits polítics. Ells són un agent més que conforma la nació, però la independència no és responsabilitat de cap partit, sinó de tot el país. És absolutament indispensable que l’anomenat “nacionalisme civil i cultural” s’aplegui sota projectes comuns i iniciatives compartides i deixi aquesta orgia d’activitats estèrils, de bona fe, però estèrils si no els emmarquem en un eix general
Publica un comentari a l'entrada